ACTUALITAT CAMPANYA DIGUEM NO

L'enquesta de l'AVUI dóna per fet la victòria del NO [2006-05-12]

L'enquesta d'ahir del diari AVUI en què es preguntava als lectors "Què penseu votar al referèndum sobre l'Estatut?" ha confirmat la més que probable victòria del NO.
Un 77% dels lectors s'han manifestat pel NO, un 14% pel SÍ,un 4% pel NUL, un 2% pel BLANC i un 3% han dit que s'abstindrien. Lògicament, aquestes xifres no recullen l'abstenció real ni el vot d'una part important dels partidaris del SÍ, que difícilment fan l'esforç de llegeir premsa en català. Tot i així, l'enquesta ofereix una bona mostra de l'estat d'opinió existent dins del catalanisme.

"L'Estatut: primer acte" per Josep Maria Terricabras [2006-05-11]

Ahir, abans i després de l’aprovació al Senat de l’Estatut de la Moncloa (128 vots a favor, 125 en contra, 6 abstencions), vam sentir usar moltes vegades el nom de Catalunya en va. Fins al referèndum això es produirà constantment. Què vull dir? Vull dir que els partidaris del “sí” es pensen que parlen en nom de Catalunya i a favor de Catalunya. Amb això, resulta evident que, segons ells, els partidaris del “no” deuen fer una altra cosa.
Artur Mas va dir: “cualquier cosa que [en el referèndum] no sea un sí rotundo, claro, definitivo, abrumador, dejará a Catalunya en una situación de incertidumbre y precariedad”. Serà bo recordar aquests adjectius la nit del 18 de juny. I és que, de fet, costa d’entendre que, si el “sí” sortís per una minoria molt petita -a Mas ni li passa pel cap que pugui guanyar el “no”-, això pogués deixar Catalunya incerta i precària. Senyor, senyor, quines coses! Mas sap perfectament que si el text s’aprova, ja està, queda aprovat i llestos. Per a l’aprovació del text, només cal majoria, ni abassegadora, ni esquifida: majoria i prou. Quan Mas deia això, però, pensava en una altra cosa: els vots “rotunds, clars, definitius, abassegadors”, els vol sobretot per a ell i per als que han volgut aquest Estatut, perquè no vol -i l’entenc- que el poble el desacrediti i el desmenteixi. Així, doncs, amb la seva exagerada adjectivació Mas ha vingut a dir que si el “sí” no és molt fort, la crítica al “sí” serà massa potent, massa inconvenient i, de fet, molt desagradable. Em sembla que ahir Mas parlava d’això, no d’una Catalunya incerta i precària. Fins fa molt poc temps els governs de Jordi Pujol es van negar a canviar l’Estatut del 79: volien ells una Catalunya incerta i precària? Oi que no? Doncs, ja està.
Manuela de Madre, la principal aliada de Mas en aquest assumpte, ha dit: “El ‘sí’ es a favor de Catalunya, el ‘sí’ suma, es progreso, bienestar y reconocimiento de la diversidad”. Tan dolents són els del ‘no’, que volen retrocés, malestar i igualitarisme? Tots els del ‘no’ volen això? Tots els del ‘sí’ volen allò? No és precisament aquesta mena de discurs el que és incapaç de reconèixer la diversitat? Ens ajudarà l’aprovació de l’Estatut a argumentar millor? Em temo que no.
La cirereta, però, l’ha posat el mateix Rodríguez Zapatero, quan ha dit que “el projecte no s’ha rebaixat”. I abans d’abandonar l’hemicicle ha reblat el clau afirmant que ell ha “complert el que va prometre”. Un pèl fort tot això. No sé si, abans de dir-ho, ho ha comentat amb Alfonso Guerra, que sap molt bé què li ha passat a l’Estatut en la seva estada a Madrid i com torna cap a casa després de la repassada de ribot que se li ha fet allà. No és rebaixar l’Estatut això? Com és que Rodríguez Ibarra criticava aquell text i lloa aquest, dient que finalment no s’ha acceptat cap de les coses importants que es demanaven, és a dir, el reconeixement nacional, la hisenda pròpia i la bilateralitat amb l’Estat? Si aquesta és la manera que té ZP d’entendre el compliment de la paraula donada, convindrà anar-hi molt més en compte en el futur, perquè es veu que és capaç de fer lligar qualsevol cosa que passi amb la seva paraula.
A la curta, tot això és un desengany considerable. A la llarga, però, no en sortirem perjudicats el conjunt dels catalans, sinó bàsicament els que usen el nom de Catalunya en va i els que no donen cap valor a la paraula donada. De fet, ara tot just s’ha acabat el primer acte. El segon, l’ha d’escriure el poble. Ja veurem com acaba l’obra quan caigui el teló. Seran abassegadors els aplaudiments? En dubto. Vull dir que confio que no.
Blog d'en J.M. Terricabras

La blogsfera catalana diu NO a l'Estatut [2006-05-11]
La blogsfera catalana ja és un clam pel NO a l'Estatut. Des de blogs personals fins a col·lectius de tota mena i singladura es manifesten virtualment pel NO.
La xarxa és, per tant, un dels pocs espais que qüestionen els grans mitjans de comunicació, controlats pels defensors de l'Estatut, i que posen en evidència els diners públics que el govern de Maragall està malbaratant en la campanya institucional a favor del SÍ a l'Estatut.
A tall de guisa us mostrem un grapat de blogs desacomplexats, que anirem ampliant a poc a poc.
Sindicalistes pel NO
Estafatut (blog)
Catalunya no és Espanya
Bloc pel NO
L’Aleix a Ca la Toca
El blog d’en Dani
Ni vent ni gent
Jordi Salvia
Matadracs
Els Països Catalans i el món des de Vic
Marcel•lí Reyes Vidal
La Taula d’en Bernat
Els uns i els altres
Carrascla
L’Autonomia que ens cal és la de Portugal

La campanya Diguem NO creix [2006-05-10]
En una setmana d'existència, Diguem No ja compta amb el suport de 500 adhesions personals i una setantena de col·lectius polítics, sindicals i entitats culturals de tota mena.
Dins del llistat d'adhesions s'hi poden trobar persones com Santi Santamaria (cuiner de El Racó de Can Fabes de Sant Celoni), Víctor Alexandre (escriptor), Francesc Ribera "Titot" (cantant), Isabel-Clara Simó (escriptora), Joel Joan (actor), Julià de Jòdar (escriptor) o Carles Solà (exconseller d'Universitats, investigació i Recerca).
La Campanya Diguem NO confirma les expectatives creades d'ençà de la seva creació. Cada cop hi ha més gent i més entitats convençudes que cal dir i votar NO al referèndum de l'Estatut, que avui ha estat aprovat de tràmit pel Senat espanyol.
Agenda d'activitats
Avui, 10 de maig, la membre de Diguem NO i de la Plataforma pel Dret a Decidir, Blanca Serra, ha participat en un acte al Club Diari Levante de València.
Divendres 19 de maig, a les 20.00 h.- a la Sala Gran del Casino de Vic la campanya Diguem NO es presentarà públicament